Índex Fràgil-VIGValoració integral geriàtrica
Idioma
Prototip

CALCULADORA

Índex Fràgil-VIG

Selecciona una resposta per a cada variable.

Abans de començar · indicacions del manual

Valora la situació basal de la persona, com a mínim un mes abans de l’ingrés o del procés intercurrent. Recull la informació de la persona, dels cuidadors i dels sistemes d’informació, i revisa la medicació.

Descarregar el manual complet i els annexos · 09/05/2017 ↓

Valoració per dominis

22 variables · 8 dominis

01Funcional

0/4

Maneig dels diners

Necessita ajuda per gestionar els temes econòmics (banc, botigues, restaurants) ?

Com valorar aquest ítem

Es considerarà que NO necessita ajuda si és capaç de manejar-se amb els diners per fer les compres del dia a dia, autonomia per fer gestions bancàries bàsiques (treure i/o ingressar diners) o pagar el compte d’un restaurant.

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Ús del telèfon

Necessita ajuda per utilitzar autònomament el telèfon?

Com valorar aquest ítem

Es considerarà que NO necessita ajuda si utilitza el telèfon per iniciativa pròpia i/o és capaç de marcar correctament alguns números de familiars propers i/o si contesta adequadament el telèfon

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Medicació

Necessita ajuda per preparar / administrar-se la medicació?

Com valorar aquest ítem

Si li preparen la medicació amb Blister i se l’autoadministra, es considerarà que SÍ necessita ajuda.

Si no pren cap mena de medicació, es considerarà que NO necessita ajuda

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Índex de Barthel

Grau de dependència segons l’índex de Barthel (IB).

Com valorar aquest ítem

S'utilitza l'Índex de Barthel (Annex2), categoritzant-se segons els criteris de Saha: no dependència (IB ≥ 95: 0 punts), dependència lleu (IB 90-65: 1 punt), dependència moderada-greu (IB 25-60: 2 punts), dependència absoluta (IB ≤ 20: 3 punts).

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

02Nutricional

0/1

Malnutrició

Ha perdut ≥ 5% de pes els darrers 6 mesos?

Com valorar aquest ítem

No és imprescindible objectivar aquesta pèrdua. És suficient realitzar una aproximació a partir de l’anamnesi (quan pesava fa mig any i quan pesa ara?) o bé a partir de la percepció subjectiva del pacient i/o familiars (per exemple: “ha perdut 1-2 talles de roba”, “s’ha aprimat molt”, “s’ha fós”...)

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

03Cognitiu

0/1

Deteriorament cognitiu

Grau de deteriorament cognitiu.

Com valorar aquest ítem

Es categoritza en 3 apartats mitjançant la Global Deterioration Scale (GDS) de Reisberg (Annex 3) en: absència de deteriorament cognitiu (0 punts), deteriorament cognitiu lleu / moderat (equivalent a GDS≤5: 1 punt) o deteriorament cognitiu greu / molt greu (equivalent a un GDS≥6: 2 punts).

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

04Emocional

0/2

Síndrome depressiva

Necessita de medicació antidepressiva?

Com valorar aquest ítem

Es considerarà que SÍ la necessita en cas de diagnòstic establert de sd. depressiva o altra patologia de l’esfera emocional (Trastorn Bipolar,...) que requereixi de tractament específic amb ISRS (Fluoxetina, paroxetina, Sertralina, Citalopram, Fluvoxamina,...), ISRSNA (Venlafaxina, Duloxetina,...), ADT (Amitriptilina, Nortriptilina,...), IMAOs o coadjuvants (Liti,...)

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Insomni / ansietat

Necessita tractament habitual amb benzodiacepines i/o altres psicofàrmacs de perfil sedant per l’insomni / ansietat?

Com valorar aquest ítem

Es considerarà que SÍ el necessita en cas de d’insomni o ansietat que requereixi de tractament específic amb Benzodiacepines (Lorazepam, Alprazolam, Diazepam,...), hipnòtics (Clometiazol, Zolpidem,...), antidepressius de perfil sedant (Trazodona, Mirtazapina,...) o altres fàrmacs amb aquest objectiu (antihistamínics de perfil sedant –hidroxizina-,...)

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

05Social

0/1

Vulnerabilitat social

Existeix percepció per part dels professionals de situació de vulnerabilitat social ?

Com valorar aquest ítem

A criteri dels professionals que valoren al pacient. Es consideraran situacions com les següents: Persona/es que viu/en “perillosament sola/es” – amb condicions d’higiene personal inadequats o deficients- i/o amb família amb capacitat limitada de suport i/o amb dificultat per assumir la responsabilitat d’atenció al malalt. Relacions familiars conflictives. Manca de recursos econòmics.

Si el pacient està institucionalitzat /viu a Residència, es considerarà que NO hi ha una situació de vulnerabilitat social.

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

06Síndromes geriàtriques

0/5

Síndrome confusional

Els darrers 6 mesos, ha presentat síndrome confusional i/o trastorn de comportament, que hagi requerit de neurolèptics?

Com valorar aquest ítem

Es considerarà que SÍ si actualment -o algun moment al llarg dels darrers 6 mesos- ha requerit de pauta fixa de neurolèptics típics (haloperidol,..) o atípics (Risperidona, Quetiapina,...). No inclou medicació condicional que no s’hagi hagut d’administrar.

En el cas de síndrome confusional mixta/hipoactiva que no hagi requerit de tractament es pot considerar com a dèficit (SÍ) si el diagnòstic és clar utilitzant una escala validada (CAM,...).

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Caigudes

Els darrers 6 mesos, ha presentat ≥2 caigudes o alguna caiguda que hagi requerit d’hospitalització?

Com valorar aquest ítem

Inclou tan caigudes relacionades amb factors extrínsecs (entrabancar-se amb una catifa, accidents, ... ) com intrínsecs (síncopes, fractures patològiques,...).

El concepte d’ “Hospitalització” inclou l’ingrés a Hospital (>24 hores) per qualsevol tipus de fractura i/o etiologia subjacent que hagi precipitat les caigudes (arrítmia cardíaca, trombosi pulmonar,...)

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Úlceres

Presenta alguna úlcera (relacionada amb la dependència i/ o vascular, de qualsevol grau) i/o ferida crònica?

Com valorar aquest ítem

Inclou qualsevol tipus d’úlcera: per decúbit, venosa, arterial, tumoral, traumàtica,...

Inclou qualsevol grau: I, II, III, IV

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Polifarmàcia

Habitualment, pren ≥ 5 fàrmacs ? (no inclou fàrmacs condicionals)

Com valorar aquest ítem

Fa referència a qualsevol tipus de fàrmac, inclosos broncodilatadors, col.liris i pegats.

Les associacions de principis actius en un mateix comprimit (per exple: Enalapril + Hidroclorotiazoida) cal comptabilitzar-la com a fàrmacs diferents.

Els fàrmacs condicionals no comptabilitzen.

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Disfàgia

S’ennuega habitualment quan menja o beu? i/o els darrers 6 mesos, ha presentat alguna infecció respiratòria per broncoaspiració ?

Com valorar aquest ítem

L’aproximació diagnòstica pot ser per anamnesi amb pacient i/o familiars i/o utilitzant un test específic (volum-viscositat, videofluroscòpia,...)

Es considerarà que NO presenta disfàgia si no presenta semiologia suggestiva amb les mesures antidisfàgia habituals (líquids amb espessants, dieta triturada,...) ni microaspiracions associades.

En canvi, en cas de requerir Sonda Nasogàstrica o PEG es considerarà que SÍ presenta disfàgia

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

07Símptomes

0/2

Dolor ++

Requereix de ≥ 2 analgèsics convencionals i/o opiacis majors per al control del dolor?

Com valorar aquest ítem

Es consideren com a “analgèsics convencionals”: paracetamol, qualsevol AINE, Dipirona i opiacis menors (Tramadol, Codeïna,...)

Opiacis majors: Morfina, Fentanil, Oxicodona, metadona, Hidromorfona, Tapentadol,....

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Dispnea ++

La dispnea basal li impedeix sortir de casa i/o requereix d’opiacis habitualment ?

Com valorar aquest ítem

Presenta díspnea de repòs o a petits esforços que limiten la seva autonomia (fins al punt de mantenir-lo confinat al seu domicili); inclou també aquelles persones que si surten de casa és amb ajuda àmplia (cadira de rodes no autopropulsada)

Els Opiacis majors (Morfina, Fentanil, ...) han estat pautats específicament per objectiu de control de la díspnea

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

08Malalties

0/6

Càncer

Té algun tipus de malaltia oncològica activa?

Criteris per a «Sí ++»

Malaltia oncològica

• Càncer metastàsic o locoregional avançat • En progressió • Símptomes persistents mal controlats o refractaris malgrat tractament.

Com valorar aquest ítem

Inclou qualsevol tipus de Càncer: sòlid, hematològic o cutani.

No s’inclouen lesions pre-malignes (adenoma vellós, displàssies epitelials, ...) ni malalties oncològiques curades / sense criteris de recidiva

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Respiratòries

Té algun tipus de malaltia respiratòria crònica (MPOC, pneumopatia restrictiva,...)?

Criteris per a «Sí ++»

Malaltia pulmonar crònica

• Dispnea de repòs o de mínims esforços entre exacerbacions • Confinat a domicili amb limitació de la marxa • Criteris espiromètrics d’obstrucció severa (VEMS <30%) o criteris de dèficit restrictiu sever (CV forçada <40% / DLCO <40%) • Criteris gasomètrics basals d’oxigenoteràpia crònica domiciliària • Necessitat de corticoteràpia continuada • Insuficiència cardíaca simptomàtica associada.

Com valorar aquest ítem

Inclou qualsevol tipus de malaltia respiratòria crònica, ja sigui obstructiva (Bronquitis crònica, emfisema pulmonar, asma crònic,...), restrictiva pulmonar o extrapulmonar (fibrosi pulmonar, cifosi severa,...) o mixta.

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Cardíaques

Té algun tipus de malaltia cardíaca crònica (Insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica, arrítmia)?

Criteris per a «Sí ++»

Malaltia cardíaca crònica

• Dispnea de repòs o de mínims esforços entre exacerbacions • Insuficiència cardíaca NYHA estadi III o IV, malaltia valvular severa no quirúrgica o malaltia coronària no revascularitzable • Ecocardiografia basal: FE <30% o HTAP severa (PAPs >60) • Insuficiència renal associada (FG <30 l/min).

Com valorar aquest ítem

Inclou qualsevol tipus de malaltia cardíaca crònica, ja sigui insuficiència cardíaca (sistòlica o diastòlica), cardiopatia isquèmica o arrítmia cardíaca (ACxFA, flutter, Bloquejos AV,...)

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Neurològiques

Té algun tipus de malaltia neurodegenerativa (Malaltia de Parkinson, ELA,...) o antecedent d’accident vascular cerebral (isquèmic o hemorràgic)?

Criteris per a «Sí ++»

Malaltia neurològica vascular (ictus)

• Durant la fase aguda i subaguda (<3 mesos postictus): estat vegetatiu persistent o de mínima consciència >3 dies • Durant la fase crònica (>3 mesos postictus): complicacions mèdiques repetides (o demència amb criteris de severitat postictus).

Malaltia neurològica degenerativa: ELA, EM, Parkinson

• Deteriorament progressiu de les funcions físiques i/o cognitives • Símptomes complexos i difícils de controlar • Disfàgia persistent • Dificultats creixents de comunicació • Pneumònies per aspiració recurrents, dispnea o insuficiència respiratòria.

Com valorar aquest ítem

Inclou qualsevol tipus de malaltia neurodegenerativa (Malaltia de Parkinson, ELA, PSP,...), però NO les demències neurodegeneratives (ja avaluades a l’apartat de “demència”)

Inclou qualsevol tipus d’antecedent d’AVC de qualsevol grau i orígen

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Digestiu

Té algun tipus de malaltia digestiva crònica (hepatopatia crònica, cirrosi, pancreatitis crònica, malaltia inflamatòria intestinal,…)?

Criteris per a «Sí ++»

Malaltia hepàtica crònica

• Cirrosi avançada estadi Child C (determinat fora de complicacions), MELD-Na >30 o ascites refractària, síndrome hepatorenal o hemorràgia digestiva alta per hipertensió portal persistent malgrat tractament • Carcinoma hepatocel·lular en estadi C o D.

Com valorar aquest ítem

Inclou qualsevol tipus de malaltia digestiva o hepàtica crònica

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Renals

Té insuficiència renal crònica (FG < 60)?

Criteris per a «Sí ++»

Insuficiència renal crònica

• Insuficiència renal severa (FG <15) en pacients no candidats o amb rebuig a tractament substitutiu o trasplantament • Finalització de diàlisi o fallada del trasplantament.

Com valorar aquest ítem

Es considerarà que SÍ presenta insuficiència renal crònica sempre que el FG sigui < 60 en situació basal (s’exclou situacions d’insuficiència renal aguda) i/o necessitat de Tractament Substitutiu renal crònic (hemodiàlisi o diàlisi peritoneal).

Manual IF-VIG · 09/05/2017Consultar el manual i els annexos ↓
Sense resposta

Basada en la calculadora original IF-VIG de Jordi Amblàs. Es mantenen les 22 variables, les puntuacions i el denominador de 25.

Publicació de referència ↗

DE LA VALORACIÓ ALS OBJECTIUS

Situació i orientació assistencial

Completa la valoració
—Índex Fràgil-VIG

Encara sense respostes

La bateria i l’escala canviaran a mesura que responguis.

Més fragilitat, menys reserva
Absència de fragilitat< 0,20
Fragilitat inicial0,20–0,35
Fragilitat intermèdia> 0,35–0,50
Fragilitat avançada> 0,50
Fragilitat i transició de l’enfocament assistencialEscala de zero a 0,70. L’enfocament actiu predomina en la fragilitat inicial i el conservador o pal·liatiu augmenta gradualment.ENFOCAMENTASSISTENCIALPROPOSATOBJECTIUSASSISTENCIALSPROPOSATS00,10,20,30,350,40,50,60,7Actiu / intervencionistaConservador / pal·liatiuSupervivènciaFuncionalitatBenestar / control simptomàtic
Prioritats relatives, no exclusives

OBJECTIUS ASSISTENCIALS

Relaciona la situació de la persona amb els objectius de cura

La supervivència, la funcionalitat i el benestar tenen un pes diferent al llarg del contínuum de fragilitat.
Enfocament proposatSegons la valoració completa
Esquema orientatiu. Cal acordar els objectius segons la situació clínica i les preferències de la persona. La bateria és una representació conceptual de la reserva, no un percentatge de salut.

IF-VIG · 10 ANYS

Bibliografia i documents de consulta

Referències recollides per a la revisió IF-VIG 10 anys: corpus cronològic V2.1 i documents complementaris de la taula mestra.

Consultar el corpus bibliogràfic 70 referències
20171 referència

  1. Amblàs-Novellas, J. et al. (2017) ‘Índice frágil-VIG: diseño y evaluación de un índice de fragilidad basado en la Valoración Integral Geriátrica’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 52(3), pp. 119–127. doi: 10.1016/j.regg.2016.09.003.

    Consultar la font
20181 referència

  1. Amblàs-Novellas, J. et al. (2018) ‘Frail-VIG index: a concise frailty evaluation tool for rapid geriatric assessment’, BMC Geriatrics, 18(1), p. 29. doi: 10.1186/s12877-018-0718-2.

    Consultar la font
20191 referència

  1. Vivanco, M. V. et al. (2019) ‘Población muy anciana institucionalizada de Barcelona: valoración de la fragilidad según el índice frágil-VIG y análisis de la adecuación terapéutica según los criterios STOPP-frail’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 54(6), pp. 334–338. doi: 10.1016/j.regg.2019.06.004.

    Consultar la font
20203 referències

  1. Beobide-Telleria, I. et al. (2020) ‘Prevalencia de diabetes mellitus tipo 2 y su tratamiento farmacológico en personas institucionalizadas en centros residenciales’, Farmacia Hospitalaria, 44(3), pp. 92–95. doi: 10.7399/fh.11375.

    Consultar la font

  2. Moreno-Ariño, M. et al. (2020) ‘Assessing the strengths and weaknesses of the Clinical Frailty Scale through correlation with a frailty index’, Aging Clinical and Experimental Research, 32(11), pp. 2225–2232. doi: 10.1007/s40520-019-01450-w.

    Consultar la font

  3. Serra-Pla, S. et al. (2020) ‘Manejo multidisciplinar y optimización del paciente oncofrágil o de elevado riesgo quirúrgico en cirugía del cáncer colorrectal. Análisis observacional prospectivo’, Cirugía Española, 98(7), pp. 389–394. doi: 10.1016/j.ciresp.2020.01.004.

    Consultar la font
202114 referències

  1. Amblàs-Novellas, J., Murray, S. A., et al. (2021) ‘Frailty degree and illness trajectories in older people towards the end-of-life: A prospective observational study’, BMJ Open, 11(4), pp. 1–8. doi: 10.1136/bmjopen-2020-042645.

    Consultar la font

  2. Amblàs-Novellas, J., Contel, J. C., et al. (2021) ‘VIG-Express: Consenso de un sistema de valoración multidimensional/geriátrica rápida en Cataluña’, Atención Primaria, 53(4), p. 101993. doi: 10.1016/j.aprim.2021.101993.

    Consultar la font

  3. Castejón-Hernández, S. et al. (2021) ‘Association between anticholinergic burden and oropharyngeal dysphagia among hospitalized older adults’, Aging Clinical and Experimental Research, 33(7), pp. 1981–1985. doi: 10.1007/s40520-020-01707-9.

    Consultar la font

  4. Espaulella-Ferrer, M. et al. (2021) ‘Assessment of frailty in elderly patients attending a multidisciplinary wound care centre: a cohort study’, BMC Geriatrics. BioMed Central, 21(1), p. 727. doi: 10.1186/s12877-021-02676-y.

    Consultar la font

  5. Esteban-Burgos, A. A. et al. (2021) ‘A New Approach to the Identification of Palliative Care Needs and Advanced Chronic Patients among Nursing Home Residents’, International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(6), p. 3171. doi: 10.3390/ijerph18063171.

    Consultar la font

  6. Jaramillo-Hidalgo, J. et al. (2021) ‘Prevalence of potentially inappropriate prescription in community-dwelling patients with advanced dementia and palliative care needs’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 56(4), pp. 203–207. doi: 10.1016/j.regg.2021.03.001.

    Consultar la font

  7. Madruga-Flores, M. et al. (2021) ‘Capacidad predictiva de fragilidad basal y fuerza de prensión al ingreso en resultados al alta en una unidad geriátrica de recuperación funcional’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 56(2), pp. 91–95. doi: 10.1016/j.regg.2020.12.002.

    Consultar la font

  8. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez D., Puigoriol-Juvateny E., et al. (2021) ‘Factors Associated with the Detection of Inappropriate Prescriptions in Older People: A Prospective Cohort’, International Journal of Environmental Research and Public Health, 18(21), p. 11310. doi: 10.3390/ijerph182111310.

    Consultar la font

  9. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez D., González-Bueno J., et al. (2021) ‘Therapeutic optimization through goal-oriented prescription in nursing homes’, International Journal of Clinical Pharmacy, 43(4), pp. 990–997. doi: 10.1007/s11096-020-01206-x.

    Consultar la font

  10. Mota-Romero, E. et al. (2021) ‘Frailty, Complexity, and Priorities in the Use of Advanced Palliative Care Resources in Nursing Homes’, Medicina, 57(1), p. 70. doi: 10.3390/medicina57010070.

    Consultar la font

  11. Tafur Betancourt, L. A. et al. (2021) ‘Uso de escalas MeNTS, Fragilidad y Síntomas para la selección de pacientes quirúrgicos durante la pandemia por SARS-CoV-2: Estudio retrospectivo’, Colombian Journal of Anesthesiology. doi: 10.5554/22562087.e999.

    Consultar la font

  12. Torné, A., et al. (2021). Reliability, Validity, and Feasibility of the Frail-VIG Index. International journal of environmental research and public health, 18(10), 5187.

    Consultar la font

  13. Zamora-Sánchez, J.-J., Zabaleta-del-Olmo, E., Gea-Caballero, V., et al. (2021) ‘Convergent and discriminative validity of the Frail-VIG index with the EQ-5D-3L in people cared for in primary health care’, BMC Geriatrics. BMC Geriatrics, 21(1), pp. 1–7. doi: 10.1186/s12877-021-02186-x.

    Consultar la font

  14. Zamora-Sánchez, J.-J., Zabaleta-del-Olmo, E., Fernández-Bertolín, S., et al. (2021) ‘Profiles of Frailty among Older People Users of a Home-Based Primary Care Service in an Urban Area of Barcelona (Spain): An Observational Study and Cluster Analysis’, Journal of Clinical Medicine, 10(10), p. 2106. doi: 10.3390/jcm10102106.

    Consultar la font
202211 referències

  1. Alvarado, C. et al. (2022) ‘Modelo de Asignación Diagnóstica y Terapéutica: «MADiT»’, Atención Primaria, 54(4), p. 102300. doi: 10.1016/j.aprim.2022.102300.

    Consultar la font

  2. Amblàs-Novellas, J. et al. (2022) ‘Transitions between degrees of multidimensional frailty among older people admitted to intermediate care: a multicentre prospective study’, BMC Geriatrics. BioMed Central, 22(1), pp. 1–9. doi: 10.1186/s12877-022-03378-9.

    Consultar la font

  3. Badosa-Collell, G. et al. (2022) ‘Capacidad predictiva de mortalidad del índice Frágil-VIG (IF-VIG) en pacientes ancianos con fractura de fémur’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 57(4), pp. 220–223. doi: 10.1016/j.regg.2022.05.002.

    Consultar la font

  4. Bielza, R. et al. (2022) ‘Accuracy, feasibility and predictive ability of different frailty instruments in an acute geriatric setting’, European Geriatric Medicine, 13(4), pp. 827–835. doi: 10.1007/s41999-022-00645-1.

    Consultar la font

  5. Flores-Álvarez, F. et al. (2022) ‘Frailty as a predictor of clinical problems and events that require elderly patients with heart failure to use health resources’, Archives of Gerontology and Geriatrics, 101(February), p. 104698. doi: 10.1016/j.archger.2022.104698.

    Consultar la font

  6. León-Ramón, S. et al. (2022) ‘Reliability of Frail and Barthel Tests for Detecting Frailty in Palliative Oncological Patients in a Home Hospitalization Unit: A Comparative Study’, Life, 12(2), p. 286. doi: 10.3390/life12020286.

    Consultar la font

  7. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez, D., Puigoriol-Juvanteny, E., Barneto-Soto, M., et al. (2022) ‘Improving individualized prescription in patients with multimorbidity through medication review’, BMC Geriatrics, 22(1), p. 417. doi: 10.1186/s12877-022-03107-2.

    Consultar la font

  8. Molist-Brunet, N., Sevilla-Sánchez, D., Puigoriol-Juvanteny, E., Bajo-Peñas, L., et al. (2022) ‘Individualized Medication Review in Older People with Multimorbidity: A Comparative Analysis between Patients Living at Home and in a Nursing Home’, International Journal of Environmental Research and Public Health, 19(6), p. 3423. doi: 10.3390/ijerph19063423.

    Consultar la font

  9. Ramírez-Martín, R. et al. (2022) ‘Prehabilitation and perioperative geriatric care in patients aged over 80 years with colorectal cancer: Results of a cross-speciality geriatrics program’, Journal of Geriatric Oncology, 13(6), pp. 813–820. doi: 10.1016/j.jgo.2022.03.002.

    Consultar la font

  10. Torné Coromina, A. et al. (2022) ‘De la edad cronológica a la fragilidad: ¿un nuevo paradigma en la valoración de las personas con enfermedad oncológica atendidas en unidades de cuidados paliativos?’, Medicina Paliativa. doi: 10.20986/medpal.2022.1298/2021.

    Consultar la font

  11. Zamora-Sánchez, J. J. et al. (2022) ‘Validez convergente y discriminativa del índice Frágil-VIG con la escala de Braden en personas atendidas en atención domiciliaria’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 57(2), pp. 71–78. doi: 10.1016/j.regg.2021.12.003.

    Consultar la font
20239 referències

  1. Balea-fernández, F. J. et al. (2023) ‘Sarcopenia en pacientes de hospital de día geriátrico’, Gerokomos, 34(2), pp. 101–105.

  2. Blázquez-Andión, M. et al. (2023) ‘Frailty and mortality: Utility of Frail-VIG index in ED short-stay units for older adults’, Archives of Gerontology and Geriatrics, 115, p. 105208. doi: 10.1016/j.archger.2023.105208.

    Consultar la font

  3. Camacho-Torregrosa, S. et al. (2023) ‘Índice frágil-VIG: Validez convergente y discriminativa respecto a la Short Physical Performance Battery en población general’, Revista Espanola de Geriatria y Gerontologia. SEGG, 58(2), pp. 75–83. doi: 10.1016/j.regg.2023.01.009.

    Consultar la font

  4. Cristofori, G., Aguado-Ortego, R. and Gómez-Pavón, J. (2023) ‘Concepto y manejo práctico de la fragilidad en neurología’, Revista de Neurologia, 76(10), pp. 327–336. doi: 10.33588/rn.7610.2023124.

    Consultar la font

  5. Espaulella-Ferrer, M. et al. (2023) ‘Medication Assessment in an Older Population during Acute Care Hospitalization and Its Effect on the Anticholinergic Burden: A Prospective Cohort Study’, International Journal of Environmental Research and Public Health, 20(7), p. 5322. doi: 10.3390/ijerph20075322.

    Consultar la font

  6. Ferro-Uriguen, A. et al. (2023) ‘Effectiveness of a Person-Centered Prescription Model in Hospitalized Older People at the End of Life According to Their Disease Trajectories and Frailty Index’, International Journal of Environmental Research and Public Health, 20(4), p. 3542. doi: 10.3390/ijerph20043542.

    Consultar la font

  7. Mejías-Trueba, M. et al. (2023) ‘Prevalence of Potentially Inappropriate Medications in Patients With Multimorbidity According to LESS-CHRON and STOPPFrail Criteria’, Journal of the American Medical Directors Association, 24(4), pp. 511-516.e3. doi: 10.1016/j.jamda.2022.12.013.

    Consultar la font

  8. Peralta Vargas, C. E. et al. (2023) ‘Índice frágil-VGI y mortalidad a los 12 meses de seguimiento en el Hospital Central Fuerza Aérea del Perú’, Horizonte Médico (Lima), 23(4), p. e2385. doi: 10.24265/horizmed.2023.v23n4.08.

    Consultar la font

  9. Perea-García, M. et al. (2023) ‘Síndromes geriátricos en recursos de atención intermedia: cribado, prevalencia y mortalidad intrahospitalaria. Estudio prospectivo multicéntrico’, Revista Española de Geriatría y Gerontología. SEGG, 58(3), pp. 134–140. doi: 10.1016/j.regg.2023.04.001.

    Consultar la font
202411 referències

  1. Baskaran T B, P., Raghav, P. and Naveen, K. H. S. (2024) ‘Hybrid model of care for older persons for improvement of frailty index—a community-based interventional study in an urban setting’, BMC Geriatrics, 24(1), p. 772. doi: 10.1186/s12877-024-05351-0.

    Consultar la font

  2. Cabanas Collell, L., Vilella Terricabras, E. and Soldevila Llagostera, M. (2024) ‘Residencias geriátricas: un protocolo asistencial compartido entre Atención Primaria y Geriatría’, Revista Comunidad, 26(3), pp. 125–129. doi: 10.55783/comunidad.260306.

    Consultar la font

  3. Eroles-Busquets, M., Vergara Duarte, M. and Coca Alves, P. (2024) ‘Manejo de una complicación por dermatoporosis en una persona mayor frágil.’, Gerokomos, 35(3), pp. 208–210.

  4. Espaulella-Ferrer, M. et al. (2024) ‘Health care model for people living in nursing homes based on integrated care’, Journal of Integrated Care, 32(1), pp. 18–30. doi: 10.1108/JICA-07-2023-0059.

    Consultar la font

  5. García Pliego, R. A. et al. (2024) ‘Actividades preventivas en el mayor. Actualización PAPPS 2024’, Atención Primaria, 56, p. 103132. doi: 10.1016/j.aprim.2024.103132.

    Consultar la font

  6. Machlab, S. et al. (2024) ‘Riesgos, indicaciones y aspectos técnicos de la colonoscopia en pacientes de edad avanzada o con fragilidad. Documento de posicionamiento de la Societat Catalana de Digestologia, la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia i la Societat Catalana de M’, Gastroenterología y Hepatología, 47(1), pp. 107–117. doi: 10.1016/j.gastrohep.2023.05.004.

    Consultar la font

  7. Martín-Martínez, A. et al. (2024) ‘The Impact of Frailty, Oropharyngeal Dysphagia and Malnutrition on Mortality in Older Patients Hospitalized for Covid-19’, Aging and disease, 15(2), p. 927. doi: 10.14336/AD.2023.0425-2.

    Consultar la font

  8. Sanchez-Arcilla, M. et al. (2024) ‘Impact of frailty degree, measured by three instruments, on adverse health outcomes in patients admitted for medical illness in an acute care for elders unit’, Archives of Gerontology and Geriatrics Plus, 1(3), p. 100041. doi: 10.1016/j.aggp.2024.100041.

    Consultar la font

  9. Vrettos, I. et al. (2024) ‘Does Old Age Comprise Distinct Subphases? Evidence from an Analysis of the Relationship between Age and Activities of Daily Living, Comorbidities, and Geriatric Syndromes’, Annals of Geriatric Medicine and Research, 28(1), pp. 65–75. doi: 10.4235/agmr.23.0177.

    Consultar la font

  10. Zamora-Sánchez, J. J. et al. (2024a) ‘Validez convergente y discriminativa del índice Frágil-VIG con el test de Pfeiffer en personas atendidas en atención domiciliaria’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 59(5), p. 101499. doi: 10.1016/j.regg.2024.101499.

    Consultar la font

  11. Zamora-Sánchez, J.J. et al. (2024b) ‘Fragilidad multidimensional en personas con úlceras por presión incluidas en un programa de atención domiciliaria.’, Gerokomos, 35(3), pp. 178–187.

20258 referències

  1. Badosa-Collell, G., Call-Alsina, E., et al. (2025) ‘Prognostic Tools for Predicting Mortality in Older Adults With Hip Fracture: A Systematic Review’, Cureus. doi: 10.7759/cureus.98351.

    Consultar la font

  2. Badosa-Collell, G., Trullàs, J. C., et al. (2025) ‘Validation of the Frail-VIG frailty index in geriatric population with femur fracture’, European Geriatric Medicine, 16(2), pp. 563–571. doi: 10.1007/s41999-025-01167-2.

    Consultar la font

  3. Barneto-Soto, M. et al. (2025) ‘Alternativa a la hospitalización convencional en los pacientes mayores con fragilidad’, Revista Española de Geriatría y Gerontología, 60(5), p. 101699. doi: 10.1016/j.regg.2025.101699.

    Consultar la font

  4. Calvo, E. et al. (2025) ‘Geriatric assessment for predicting outcomes among patients with aortic stenosis undergoing transcatheter aortic valve implantation’, Journal of Geriatric Cardiology, 22(5), pp. 516–524. doi: 10.26599/1671-5411.2025.05.005.

    Consultar la font

  5. Camacho Torregrosa, S., Santamaría Navarro, C. and Albert Ros, X. (2025) ‘Mathematical modelling of frailty, dependency and mortality in a 70-year-old general population’, International Journal of Computer Mathematics, 102(1), pp. 29–43. doi: 10.1080/00207160.2023.2248303.

    Consultar la font

  6. Gutiérrez Jiménez, N. et al. (2025) ‘Factibilidad, fiabilidad y validez del cuestionario VIG-express como instrumento de valoración multidimensional/geriátrica rápida: estudio multicéntrico’, Atención Primaria, 57(4), p. 103108. doi: 10.1016/j.aprim.2024.103108.

    Consultar la font

  7. Sethi, K. et al. (2025) ‘Prevalence of Psychiatric Morbidity Among the Elderly Patients Presenting to Emergency Trauma Setting: An Exploratory Study’, Indian Journal of Orthopaedics, 59(5), pp. 635–643. doi: 10.1007/s43465-025-01342-4.

    Consultar la font

  8. Sobrini-Morillo, P. et al. (2025) ‘Comprehensive Geriatric Assessment of Older Patients with Multiple Myeloma: A Prospective Observational Study’, Cancers, 17(17), p. 2904. doi: 10.3390/cancers17172904.

    Consultar la font
202611 referències

  1. Alvarado Escobar, C. et al. (2026) ‘Impacto del Modelo de Asignación Diagnóstica y Terapéutica (MADiT) en la calidad de la atención en las personas mayores institucionalizadas: estudio cuasiexperimental’, Atención Primaria, 58(5), p. 103468. doi: 10.1016/j.aprim.2026.103468.

    Consultar la font

  2. Badosa-Collell, G et al.(2026) ‘Trayectoria funcional, social y calidad de vida a los 12 meses de los pacientes con una fractura de fémur: un estudio de cohorte propsectivo. Revista Clínica Española (en prensa)

  3. Cortés Pestana, R. D. et al. (2026) ‘Dynamic frailty assessment predicts in-hospital and early post-discharge mortality in older patients hospitalized with acute heart failure: a prospective cohort study’, BMC Geriatrics, 26(1), p. 779. doi: 10.1186/s12877-026-07530-7.

    Consultar la font

  4. Esteban-Burgos, A. A. et al. (2026) ‘Identificación de las necesidades paliativas, complejidades y otras variables clínicas en pacientes crónicos complejos de atención primaria en Andalucía: estudio INCO-Pal’, Atención Primaria, 58(5), p. 103469. doi: 10.1016/j.aprim.2026.103469.

    Consultar la font

  5. Ferrara, M. C. et al. (2026) ‘Predicting 1-year mortality in older cancer patients: performance of G8, SPPB, and IF-VIG in the PROFIT Study’, The Journals of Gerontology, Series A: Biological Sciences and Medical Sciences. Edited by L. A. Lipsitz, 81(5). doi: 10.1093/gerona/glag099.

    Consultar la font

  6. Granados-Maturano, A. et al. (2026) ‘Colorectal cancer surgery in elderly and frail patients: Should we leave someone behind?’, European Journal of Surgical Oncology, 52(3), p. 111406. doi: 10.1016/j.ejso.2026.111406.

    Consultar la font

  7. Jiménez-Domínguez, C. et al. (2026) ‘Screening and managing frailty in older nursing home residents with Frail-VIG index: Feasibility, reliability and predictive validity for mortality’, The Journal of Frailty & Aging, 15(2), p. 100130. doi: 10.1016/j.tjfa.2025.100130.

    Consultar la font

  8. Martínez Rodríguez, J., Serra-Prat, M. and Palomera Fanegas, E. (2026) ‘Valor pronóstico de la bioimpedancia eléctrica en ancianos con riesgo nutricional ingresados en una unidad de convalecencia de un centro de atención intermedia’, Endocrinología, Diabetes y Nutrición, p. 501775. doi: 10.1016/j.endinu.2026.501775.

    Consultar la font

  9. Montoya-Juárez, R. et al. (2026) ‘Factors associated with a positive response to the surprise question in complex chronic patients treated by advanced practice nurses in primary care’, BMC Palliative Care, 25(1), p. 48. doi: 10.1186/s12904-026-01986-5.

    Consultar la font

  10. Riera Arias, G. et al. (2026) ‘Efecto de una intervención grupal interdisciplinar en pacientes frágiles: un estudio cuasiexperimental pre-post’, Atención Primaria, 58(2), p. 103412. doi: 10.1016/j.aprim.2025.103412.

    Consultar la font

  11. Sánchez-Duque, J. A. (2026) ‘Beyond mortality prediction: Frail-VIG as a trigger for proactive multidomain interventions in nursing home residents’, The Journal of Frailty & Aging, 15(2), p. 100143. doi: 10.1016/j.tjfa.2026.100143.

    Consultar la font
Documents i lectures complementàries 14 referències

Materials de suport de la taula mestra, presentats separadament del corpus V2.1.

  1. Randles et al. Frailty and Potentially Inappropriate Prescribing in Older People with Polypharmacy: A Bi-Directional Relationship?

    Consultar la font

  2. SEFAP. Revisión de la medicación centrada en la persona

    Consultar la font

  3. Gobierno Vasco. Guía Farmacoterapéutica para Residencias de personas mayores de Euskadi

    Consultar la font

  4. Comprehensive Gerontological Assessment: An Update on the Concept and Its Evaluation Tools in Latin America and the Caribbean

    Consultar la font

  5. Sociedad Argentina de Cardiología. Brechas en la evidencia cardiovascular en adultos mayores de 80 años

    Consultar la font

  6. SEGG, Grupo de Atención Intermedia. Utilidad del índice Frágil-VIG

    Consultar la font

  7. Murray SA et al. Using illness trajectories to inform person centred, advance care planning

    Consultar la font

  8. Muñoz et al. New perspectives on frailty in light of GLIM, GLIS and intrinsic capacity

    Consultar la font

  9. Frailty indices based on routinely collected data: a scoping review

    Consultar la font

  10. La fragilidad como eje vertebrador de las políticas sanitarias en Cataluña: del consenso conceptual al despliegue territorial

    Consultar la font

  11. Espaulella-Panicot J et al. Modelo de prescripción centrado en la persona para mejorar la adecuación y adherencia terapéutica en pacientes con multimorbilidad

    Consultar la font

  12. Díaz JM et al. Consens interdisciplinari sobre l’abordatge de la persona amb malaltia renal crònica avançada

    Consultar la font

  13. Cegri F et al. Consens d’escales i eines per a la valoració multidimensional de les persones a Catalunya

    Consultar la font

  14. Departament de Salut. Atenció integrada social i sanitària: proposta de consens de valoració multidimensional i pla d’atenció integrat/únic

    Consultar la font
Descarregar el manual d’instruccions IF-VIG · 09/05/2017 ↓